Caçadors de bolets - Mushroom haunters

Dissabte al matí, 9am, i una bona companyia.

El primer lloc on aterrem ja trobem els primers rovellons. Jo només un. Els experts uns quants més. Però ens persegueixen un grup de caçadors més als que evadim dient "aquí no hi ha res" i amagant els cistells ràpidament al tanc.

Seguim la ruta.

11am. Paradeta. hi han bolets però sí una mica de julivert fresc salvatge.

continuem a la carretera.

Passem per una carretera que queda buida els dies de cada dia, i els caps de setmana sembla la Rambla de Barcelona. Cotxes aturats a banda i banda. En comptem més de 20 en uns 4km.

Avis netejant-se les sabates, dones maquillades, senyores amb un entrepà, quillos amb gossos, famílies senceres amb cistells gegants que no ompliran, senyors asseguts damunt un cubell i esmorzant raïm... Alguns d'ells són els que seguint el programa de televisió s'ho prenen com un hobby, com una excursió de cap de setmana. Alguns altres s'emportaran algun bolet que fins que l'avi no els digui "nen! això no és pas bo!" creuran que han trobat un rovelló. Alguns més són els que deixen el bosc fet una merda, ple de forats que al anar escarbant la terra en busca del bolet somniat.

12pm. Ens aturem a un lloc on no hi ha ni ferralla ni fenicis. Algú ja hi ha passat abans però, i s'ha deixat quatre bolets que no tenen massa bon color al terra. Baixem. Seguim baixant. I ... iep! Aquí n'hi ha un que treu el cap! Fredolics! Per donar i per vendre, però ens els quedarem tots per fer-ne un bon dinar quan acabi la jornada boletaire. En pleguem uns quants. Aixequem uns quants matolls i en tornem a plegar. El cistell es va omplint. La gana va venint. Un tros d'espetec i una cerveseta. Continuem rebuscant. El camp està una mica fet pols, però òbviament la gent que hi ha passat abans són alguns dels anomenats més amunt en aquest text ja que d'allí on ells no n'han tret més que cistells buits, nosaltres en collim uns bons fredolics. Pot ser també que n'hagin quedat tips de tants fredolics, i hagin desistit en seguir buscant.

1.30 pm. Tornem cap al cotxe. Li donem aigua al Zoro que pobret, a ell no li agraden gaire els bolets, però s'ho ha passat força bé avui.

Un altre tros de fuet i cap a casa. En tenim prou per fer-ne una bona truita o un bon sofregit amb tomàquet, all i julivert. Mmmmh! Ara, el rovelló me'l faré quan arribi a casa amb una mica de sal i oli.

Per tots aquells que han anat sempre al bosc, que es saben els camins com el palmell de la mà perquè hi han viscut tota la vida, i perquè els han viscut mentre hi vivien. Pels que anar "al bolet" no és només una simple activitat de cap de setmana per sortir de la ciutat. Pels que d'un cop d'ull reconeixen el bolet i no han de prendre una guia de "boletus comestibles", encara que no els reconeguin tots. Pels que d'un tros on "aquí no hi trobarem res" en treuen un cistell ple. Aquests sí que són caçadors de bolets!