Ma che bella è la ITALIA!

Un viatge a Itàlia durant la meva estada a Irlanda. I em pregunto... és que no queda més aprop de Catalunya aquesta terra on la pasta està sempre al dente? Doncs sí. Però per la màgia de la vida aterro a Milà (farem la conya del Núñez dient que és la ciutat que porta el meu cognom) per anar a passar una setmana a Livigno.
Itàlia no m'havia atret mai com a destí (turístic, per conèixer, per viure,...) i mai l'havia visitat pel meu compte, o sigui, per interès propi. Però la part que toca als Alps és tan bonica... les quatre hores en bus admirant els paisatges van passar en un obrir i tancar d'ulls (o en uns vint clics d'obturador) i després d'això - només - em queden unes poques imatges - mal - fetes des del bus. Ens aparquen a Livigno, que ens dóna una blanca benvinguda en un paradís on el tabac encara se'l pot permetre tothom, i la xocolata suïssa es troba a tot arreu (de fet ara ja no tant, perquè vaig encarregar-me de degustar-la a dojo).
Escriuria més sobre l'aventura, però són la una i cinquanta de la matinada i demà m'he d'aixecar a les 8 a despertar quatre monstres que dormen al pis de dalt.
Per tant, bella Itàlia, he de dir-te que ens tornarem a veure, que et faré més fotos i que et faré una altra entrada al meu blog. Ja ho crec que sí...
Arrivederci!