GOOOOOOOOL!!! I cap a Roma!!!

Si hagués d'escollir algunes paraules per descriure la nit d'ahir, em sembla que durant 93 minuts, a part de tots els insults que li van caure a l'àrbitre i al davanter del Chelsea, la majoria éren de neguit, nerviosisme, llàstima,... però en el fons quedava aquella espurna d'esperança que es va refermar amb el gol d'Iniesta, que ens va deixar a tots sense poder reaccionar durant uns segons. Tot just després l'emoció, els insults, la desgràcia, es van transformar en alegria. El cor continuava a dos-cents per hora, però llavors, encara que m'hagués sortit pel mig del pit, no me n'hagués ni adonat.
Vaig començar a escoltar el partit per la ràdio, anant amb el Tram en direcció un bar de l'Avinguda del Brasil de Barcelona, on m'esperaven per veure el partit. En aquell lloc no hi cabia ni una agulla: gent dreta, nens sota la pantalla que segurament avui tenen torticulis, samarretes blau-grana, cerveses, fum i crits. I és que ja anaven 1 a 0. La tristesa ens envaïa. La resta del partit va transcórrer amb normalitat, amb nerviosisme, però amb aquella esperança de marcar un golet. I quin golet!!! Fins que no vaig estar segura de que sí que havia entrat la pilota dins els tres pals, no vaig treure la càmera, no volia enregistrar aquelles cares de decepció. Però després de cridar i saltar durant un minut, vaig ser capaç de disparar i capturar els culés més entregats.
Realment aquest Barça està fent història, realment aquest any, per al Barça és esplèndid!!! Tant de bo aconsegueixin el triplet!!!!
Visca el Barça! Visca Catalunya! i Visca la Vida!