ADAGIO, FORTE,... LENTO

L'olor de roses i jessamí al despertar, el cant del xup i l'òliva avans d'adormir-se; poder anar descalços per casa, per damunt l'herba; acabar de presentar treballs i passar-se els diumenges descansant, sortint a capturar imatges, llegint...; dormir amb la finestra oberta i veure les estrelles, la lluna o els núvols; no haver-se de llevar aviat per exigència extrapersonal; anhelar els dies sencers de platja o piscina; poder desar a la part alta de l'armari la roba gruixuda de l'hivern, i treure'n la fresqueta, sense que hagi de ser fresca; donar un to més adient a la pell amb la zona on habitem; anar amb la lluna del cotxe a la meitat, sense que l'aire hagi de ser massa fred ni massa càlid (i si pot ser sense que entri cap vespa, de les que vólen);... tot això i més és el que em passa ara pel cap mirant aquesta foto. Continua el bon temps i ja es pot anar en màniga curta, fins i tot passant una mica de calor en alguns moments del dia quan el sol peta ben fort. Però arriba el final de curs, l'últim any si tot va bé, i és hora de posar-s'hi fort per després poder repetir l'instant d'aquesta foto, si més no mentalment, podent pensar: relaxxxxxxxxxxx.... take it easy!

Comentaris

Entrades populars