Un dia de pastura amb en Severino

 El passat Novembre vam acompanyar en Severino per la Serra de Llaberia durant tot un dia, per pasturar un ramat de trescentes cabres de Rasquera. Muntanya amunt, muntanya avall, rosegant tot tipus d'arbusts i plantes, les cabres campen al seu aire, sota la direcció d'aquest pastor entranyable 365 dies l'any.


Severino Sanahuja Gil, nascut el 7 de Juny del 1967 (Pastor de les Muntanyes de Tivissa).
Vàrem conèixer a Severino un diumenge d'excursió per les Muntanyes de Tivissa. Seguíem el sender de la Moleta de Genessies fins a Tivissa i, en una clariana del bosc en un prat mig perduts, va aparèixer un ramat de Cabres Blanques que baixaven de les serres i pasturaven tranquil·lament entre els tintinejos de les esquetlles al vespre primaveral. "Fue, fue fue!"Crits entre l'espessor dels pins i com un follet del bosc fent saltirons, la figura del pastor.
El pastor Severino!
Les grans amistats sorgeixen en els moments o circumstàncies menys esperades i màgiques...
Des de la primera conversa vaig saber que en Severino no només era un simple pastor de cabres, sinó que reunia unes habilitats i qualitats notables. No sols és un home que afronta amb valor i fortalesa els durs treballs que imposa la vida solitària en un medi tan agreste i salvatge, sinó que a més hi posa molta paciència i sensibilitat.
Vaig descobrir que era capaç de notar, expressar i captar moltes sensacions i sentiments a partir d'experiències i observacions. La vida a la muntanya l'ha fet molt observador i perseverant.
Els cercles de la natura marquen la seva vida senzilla però alhora agreste i dura.
La vida de Severino flueix entre boscos, entre carrasques, serres i muntanyes, fonts, pous, entre roquissars i marges, boires, cabres, corrals... de la Melica al Mas de l'Arany, la seva figura és inseparable del paisatge en el que transcorre i de les tècniques utilitzades pels seus avantpassats. El seu pare, de nom també Severino, també fou pastor del ramat que pastura ell avui dia. Ni el paisatge pot explicar-se sense en Severino, ni la vida de Severino pot entendre's fora del paisatge en el que trepitja i habita.
En la seva companyia vam recórrer l'estiu, la tardor, l'hivern i la primavera al Coll de Monetze i el seu entorn; De la transhumància entre les Meliques, les fonts i Serres de Jovara; De la seva activitat en unes serres dures, agrestes i difícils, on el paisatge i les estacions s'entrelliguen per donar sentit al medi que habita.
Severino, pastor, observador, savi de la naturalesa, silenciós, perseverant i poc estrident és un clar exemple de la gent senzilla que viu amb il·lusió i esforç el seu ofici dia a dia, la seva quotidianitat i rutina amb puresa i autenticitat.

- Lorena Romero, Tivissa