Muses, bolets, fades i follets.

Hi havia una vegada un grupet de fades i follets, que havien anat a passejar-se per Sant Joan de Mediona. Allí hi vivien un grupet de nens que al sortir d'escola aprenien música. Doncs les fades quan van sentir això d'aprendre música van dir-se, hem de buscar aquests vailets i compartir música amb ells! Que a nosaltres ens agrada molt la música! I aixi ho van fer. els van buscar, cap aquí i cap allà, i de sobte, el vent va portar la remor del so d'una guitarra. Doncs cap allí van anar les fades i els follets. I Déu n'hi dó amb els vailets! Feien una música molt bonica! Un piano, les congues, una bateria i fins i tot una trompeta! Fins i tot els pares s'hi havien apuntat amb una pandereta! Doncs tots plegats van compartir una estona de música entranyable.

...

Quan la lluna ja brilla arriben a casa de la Taronjina, la fada que viu en una caseta blanca al mig del bosc. Escalfen amb llenya les coques i verdures que havien preparat abans, preparen la taula i disfruten d'un sopar en bona companyia, agraïnt a la Mare el que els ha donat. La sobretaula la posen els trucs de màgia del follet Quiet, que ens sorprèn i ens fa moure les neurones, mantenint-nos desperts. Una escapada creativa al bosc, entre fulles, llums i velocitats d'obturació que fan que ens trobem amb les muses ballant de nit.

Tres estrelles fugaces.

Obrim camí entre les sombres dels verds.

Cap aquí?

No, cap allí...

Patufets on sóu? . . .

Escalfor asseguts a la cuina.

Música, que ens fa passejar pel mig de l'hort mort d'en Joan Colomo amb la veu de la fada de les Fàbules, que sempre té històries per cantar. La música que quan comença no para fins que el sol quasi que diu bon dia per la finestra. 

I acabem una cançó.

I obrim un nou llibre.

I dibuixem un altre matí que comença plorant, però com que encara falta un dia per la Candelera, l'hivern encara no és fora. Una excursió al bosc, (una altra sí, les fades s'hi passem el dia, escoltant, observant, aprenent, creant,...) on ens trobem els fredolics amagats sota les melenes i les pedres del capdamunt del camí. 

I un niu.

Un niu d'ocells al terra, que recollim, i fa companyia als fredolics fins que aquests van camí de sobruixir el cistell i el niu tot atabalat decideix quedar-se al bosc.

Tothom a taula! Que no hi falti ningú! Arròs amb fredolics per tothom!

Bon profit