Un dia qualsevol, una foto qualsevol, preguntes qualsevols.
19.31
16 d'Abril 2013
És la meva hora preferida del dia. Una sensació que em fa aturar per un moment el que sigui que estigui fent i observar la llum de l'exterior. Normalment és un raig de sol que atura el temps, els pensaments i la marxa del dia. Llàstima que avui no tinc la càmera, però de fet tampoc hi veia una molt bona foto.
Avui estava a la cuina on el sol feia estona que l'escalfava, fent-la el lloc més acollidor de la casa. M'encanten les cuines irlandeses. La majoria d'elles, les que ténen sofà. Un lloc on quan acabes de dinar, sigui sol o acompanyat et pots relaxar fent el tè i xerrar amb els que acaben d'endrapar, endreçar o fregar plats i guardar les restes a la nevera. Vull una cuina que miri a l'est i que tingui un sofà còmode, i una finestra per on s'hi coli el sol de primavera i la faci sentir com si fos estiu.
A fora passen els cotxes. I els autocars, acabarçe per saber quina hora és només veient passar es autocars de la línia Bus Éireann. Cap a Dóire, cap a Gaillimh, cap a Dún an Ghall o Sligheagh.
De la cuina m'agrada també la llar de foc. Tot i que està sempre apagada fa de ràdio. Els ocells es posen a l'antena de televisió que hi ha al capdamunt de la teulada, just al costat de la xemeneia, i la llar de foc fa d'amplificador. Asseguda al sofà, redactant normes i team bonding activities pels coordinadors d'aquest any, i escoltant una emissora primaveral irlandesa. I és en aquesta hora quan començen a cantar, em recorden a un grupet de nens que començen a sortir a les tardes de primavera quan ja fa més bo, amunt i avall amb les bicis pel poble, perseguint-se els uns als altres, aturant-se un moment disfrutant i sense pensar en els deures que segurament ja hauran fet per l'endemà.
Encara canten.
Són les 19.45
Em prepararé un tè del Barry's (perquè no tinc Lyons) així encara ho arrodonirem més tot.
19.52
El sol encara esgarrapa el respatller del sofà de la cuina. La llum és bonica, però n'he vist de més espectaculars a Irlanda. Aquests dies m'he estat fent preguntes (moltes, masses) algunes estúpides que sempre ronden per aquí, però que es van dissipant a mesura que vaig entrepussant, o vist d'una altra manera, a mesura que vaig obrint finestres i porticons per deixar respirar una casa que cada cop em sento més meva. Algunes de les preguntes més reincidents me les han suggerit follets que últimament m'han empès, crec sense saber-ho, a fer passos de gegant amb els ulls tancats, a fer salts des de trampolins massa alts amb els que m'he hagut de fer enrere algun cop. Tot i que he de donar-los les gràcies, especialment a un. Un cop vaig llegir que ens hem d'oblidar de les respostes i disfrutar de les preguntes, i això faig perquè per a algunes d'aquestes encara no tinc la més repota idea de com respondre-la. Però, algunes de les preguntes menys reincidents, que han aparegut així, plop! de sobte (ei que sóc aquííí!) són algunes com ara perquè l'art ha de tenir un perquè. L'ha de tenir? És simplement una expressió, és una teràpia? Llegint un article que deia que l'art és trobar bellesa a qualsevol cosa, és realment així? I si ho és, l'art lleig, el que no ens agrada llavors no és art? Sí bé, ho serà per alguna persona que miri la suposada obra i li encanti, però si per una altra allò és lleig, ja no és art en absolut? Mentre hi hagi algú que ho consideri art, serà art? És coherent preguntar-se tantes coses al voltant de què és art? És inútil? És art si ho faig per plaer, sense buscar-hi un fi? Sense saber-ne la resposta?
Seguirem pensant-hi, deixo d'abocar sensacions, me'n vaig a acabar el tè i la redacció dels casos pràctics d'aprenentatge per a monitors.
Són les 20.05
Caram, quasi hora de sopar.
El sol encara acaricia alguna xemeneia i els nous brots verds de les branques de fora al jardí. I un ocell persistent que devia jugar a fet-i-amagar deu haver trobat un dels que rondaven per allí, o potser és la mare que crida a la tropa a sopar, perquè insisteix bastant.
Bona nit!
Fins una altra!
16 d'Abril 2013
És la meva hora preferida del dia. Una sensació que em fa aturar per un moment el que sigui que estigui fent i observar la llum de l'exterior. Normalment és un raig de sol que atura el temps, els pensaments i la marxa del dia. Llàstima que avui no tinc la càmera, però de fet tampoc hi veia una molt bona foto.
Avui estava a la cuina on el sol feia estona que l'escalfava, fent-la el lloc més acollidor de la casa. M'encanten les cuines irlandeses. La majoria d'elles, les que ténen sofà. Un lloc on quan acabes de dinar, sigui sol o acompanyat et pots relaxar fent el tè i xerrar amb els que acaben d'endrapar, endreçar o fregar plats i guardar les restes a la nevera. Vull una cuina que miri a l'est i que tingui un sofà còmode, i una finestra per on s'hi coli el sol de primavera i la faci sentir com si fos estiu.
A fora passen els cotxes. I els autocars, acabarçe per saber quina hora és només veient passar es autocars de la línia Bus Éireann. Cap a Dóire, cap a Gaillimh, cap a Dún an Ghall o Sligheagh.
De la cuina m'agrada també la llar de foc. Tot i que està sempre apagada fa de ràdio. Els ocells es posen a l'antena de televisió que hi ha al capdamunt de la teulada, just al costat de la xemeneia, i la llar de foc fa d'amplificador. Asseguda al sofà, redactant normes i team bonding activities pels coordinadors d'aquest any, i escoltant una emissora primaveral irlandesa. I és en aquesta hora quan començen a cantar, em recorden a un grupet de nens que començen a sortir a les tardes de primavera quan ja fa més bo, amunt i avall amb les bicis pel poble, perseguint-se els uns als altres, aturant-se un moment disfrutant i sense pensar en els deures que segurament ja hauran fet per l'endemà.
Encara canten.
Són les 19.45
Em prepararé un tè del Barry's (perquè no tinc Lyons) així encara ho arrodonirem més tot.
19.52
El sol encara esgarrapa el respatller del sofà de la cuina. La llum és bonica, però n'he vist de més espectaculars a Irlanda. Aquests dies m'he estat fent preguntes (moltes, masses) algunes estúpides que sempre ronden per aquí, però que es van dissipant a mesura que vaig entrepussant, o vist d'una altra manera, a mesura que vaig obrint finestres i porticons per deixar respirar una casa que cada cop em sento més meva. Algunes de les preguntes més reincidents me les han suggerit follets que últimament m'han empès, crec sense saber-ho, a fer passos de gegant amb els ulls tancats, a fer salts des de trampolins massa alts amb els que m'he hagut de fer enrere algun cop. Tot i que he de donar-los les gràcies, especialment a un. Un cop vaig llegir que ens hem d'oblidar de les respostes i disfrutar de les preguntes, i això faig perquè per a algunes d'aquestes encara no tinc la més repota idea de com respondre-la. Però, algunes de les preguntes menys reincidents, que han aparegut així, plop! de sobte (ei que sóc aquííí!) són algunes com ara perquè l'art ha de tenir un perquè. L'ha de tenir? És simplement una expressió, és una teràpia? Llegint un article que deia que l'art és trobar bellesa a qualsevol cosa, és realment així? I si ho és, l'art lleig, el que no ens agrada llavors no és art? Sí bé, ho serà per alguna persona que miri la suposada obra i li encanti, però si per una altra allò és lleig, ja no és art en absolut? Mentre hi hagi algú que ho consideri art, serà art? És coherent preguntar-se tantes coses al voltant de què és art? És inútil? És art si ho faig per plaer, sense buscar-hi un fi? Sense saber-ne la resposta?
Seguirem pensant-hi, deixo d'abocar sensacions, me'n vaig a acabar el tè i la redacció dels casos pràctics d'aprenentatge per a monitors.
Són les 20.05
Caram, quasi hora de sopar.
El sol encara acaricia alguna xemeneia i els nous brots verds de les branques de fora al jardí. I un ocell persistent que devia jugar a fet-i-amagar deu haver trobat un dels que rondaven per allí, o potser és la mare que crida a la tropa a sopar, perquè insisteix bastant.
Bona nit!
Fins una altra!
Acompanyo el text amb una foto del que veig per la finestra, amb una d'aquelles llums irlandeses que tant m'agraden.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada