Night Game & Fishing

Anem de pesca, una tarda de juliol. A les 8 del vespre, el sol i l'atmosfera no em poden regalar una llum més bonica, i per tant, l'aprofito per anar a fer fotos a un edifici en runes del costat on hem muntat la paradeta pescadora. El lloc és genial, un paradís pels fotògrafs d'arquitectura, i també pels que ens agraden les coses velles, atrotinades i mig derruïdes. Però quan ja porto deu minuts fent fotos, sense tenir prou valentia per pujar per les escales que em durien a un paradís ruïnós, m'aturo, i veig un cotxe que se'm acosta... Deu ser-ne el propietari, perquè sense baixar del cotxe em "demana" que abandoni el lloc immediatament, i que esborri totes les fotos de la càmera, per tant, no veureu cap d'aquestes fotografies, per ara. Li concedeixo el seu primer desig, però pel segon ... Sí, havia vist el cartell a l'entrada de prohibit el pas, però un forat a la tanca m'havia convidat a entrar, i furtivament li vaig fer cas.
Passen les hores i jo encara capficada en com podria entrar a caçar un altre cop. De fet, ja havia pensat en portar-hi la Hassel, i crec que ens ho hauriem passat genial. Però desisteixo i penso en una alternativa "legal", potser enviant una carta als propietaris, o demanant permís a l'Ajuntament. Aquella troballa no podia quedar en quatre fotografies mal fetes, només disparant a tort i a dret per l'emoció.
Quan cau la nit, la meva càmera encara em demana guerra, per tant, aprofito per provar la fotografia nocturna, ja que el trípode també m'esperava amb la colla. O sigui que em decideixo per fer unes quantes "bulb" a les roques que tinc al costat, em situo a la vora del precipici, amb una caiguda lliure d'uns... 200 metres? situo la càmera encara més a la vora del precipici (m'imagino la cara de ma mare al veure'm allí) i començo a disparar. En salvo més de les que em penso, tot i que algunes estiguin desenfocades (enfocar el contorn, sense veure-hi RES és bastant més complicat del que em pensava). Més tard, quan ja no tinc ganes d'aguantar el botó (ja m'he apuntat a l'agenda comprar-me un disparador amb cable, o com es digui) li demano al Jordi que em retrati com "antes", quieta durant uns dos minuts, i amb el suplement del mar de fons. És bastant complicat aguantar-se damunt una roca lliscosa amb xancletes, per tant també han sortit borroses, però m'he multiplicat per tres.

Ara són les 19.40 i me'n vaig a fer una dutxa, a sopar pizza i a veure el remake de Freddy Kruegger, que espero que no em decepcioni perquè necessito una bona dosi de terror.

Ja en faré la crítica, potser amb unes fotografies si m'inspira, més endavant.

Fins aviat!