Perquè?

Segons diu un amic meu, no existeix la coincidència ni la casualitat. Simplement és la màgia de la vida, de la naturalesa, de Déu, Al·là o Buda.
Doncs senzillament aquesta màgia va fer que la meva vista anés a parar a la portada d'un llibre, del qual no em vaig enamorar a simple vista, ja que les històries romàntiques de vampirs no m'havien cridat mai l'atenció, i aquell dia no el vaig comprar pas.
Més endavant vam anar al cinema a veure una pel·lícula (una mica cutre, s'ha de dir): una típica història d'amor adolescent entre un vampir i una humana. Bah! Ja no tinc edat per això, vaig pensar, però una bona amiga em va dir que el llibre era molt millor que la pel·li, vaja, res a veure. Per tant, me'l va deixar perquè el llegís. I quina va ser la meva sorpresa en veure'n la portada: sí, la que m'havia cridat des d'una estanteria de l'Fnac. Bé doncs, ja que em persegueix, el llegirem.
M'havia enganxat a una novel·la. Sempre havia sentit a parlar d'aquells que diuen "és que no pots parar de llegir" però jo alhesores tenia altres vicis com per deixar-me portar per la lectura. Potser no havia trobat el Llibre. Doncs bé, la saga Crepuscle, d'Stephenie Meyer em va atrapar com un amor endimoniat.
Recordo haver acabat el tercer llibre un dilluns al matí al tren, i no poder aguantar fins divendres perquè la Laura em deixés l'última part, que per cert, vaig llegir-la en quatre dies (i té més de 600 pàgines). I sí, no podia parar de llegir.
Ja frisava que s'estrenés la segona part als cinemes (jo, com si tornés a tenir 15 anyets), per veure què tal. Després d'haver vist la primera no esperava que fos massa bona però en tot cas, podria opinar més críticament havent llegit el llibre. La veritat és que em va agradar força, perquè negar-ho. Però una de les coses que més em va agradar va ser la música que hi van posar com a banda sonora. Per aquells indrets freds d'Amèrica, on quasi sempre plou, la música els hi esqueia a la perfecció. No vaig tenir la temptació de descarrregar-la d'internet, encara no.
Res a veure amb tot això (pensava) uns dies més tard, treien un anunci d'un cotxe on la veu del cantant de la cançó em recordava alguna cosa. Així que la vaig buscar i aquest cop sí me la vaig descarregar. M'agradava tant, que em vaig baixar una altra cançó,... i una altra,... i una altra... fins que... PLINC! una de les cançons del grup formava part de la banda sonora de Lluna Nova. Llavors vaig escoltar la BSO de la pel·lícula. I és aquí on volia arribar... saps d'aquelles cançons que encara que siguin les quatre de la matinada i havent dormit ben poc la nit anterior, et fan estar desperta? doncs així estic ara mateix, escoltant-ne la OST (alguna cançó especialment, alguna altra ni m'agrada) i sense poder dormir. Sé que la solució és apagar l'ordinador i fotre'm al llit, però en sóc incapaç. Si no les escolto deu vegades al dia no les escolto cap. Si no les aconsegueixo tocar amb el piano o la guitarra em sembla que em tornaria més boja del que estic. I ja porto més d'una setmana igual. Sé que passarà, algun dia aquestes cançons ja no seran una droga per mi però, si des de que vaig veure la portada, tot va seguint,... I perquè co... sembla que m'hagi près quinze cafès quan les escolto? Perquè no em deixen anar a dormir? Perquè somio amb elles? Perquè m'agraden tant? PERQUÈ? Doncs suposo que per la màgia de la vida, i m'encanta....

Són les 3.54 d'un dimarts 22 de Desembre. Molta sort en la loteria per demà, si hi jugues. Jo ja sóc rica, no pas pels diners, ara que si me'n toca un pessiguet benvingut serà!

Bona nit
*
*
*
VISCA LA MÚSICA
*
*
i bones festes!