HISTORIETES

The second glimpse of Hamburg: "Die Alster"

2012-02-12T04:18:00.001+01:00

The Alster lake gets frozen on February 2012 due to the low temperatures (up to -13°) in Hamburg. After my deutsch class I`m up to catch what happens onto the lake when the temperature allows not only ships, seagulls and fishes to be on it.
I think I might be able to fall in love with this city if it continues giving me such lovely gifts as these pictures taken in the Alster lake... Here the first chapter of "Die Alster".

El llac Alster es congela al Febrer del 2012 a causa de les baixes temperatures (fins a -13°) a Hamburg. Al sortir de classe d'alemany em disposo a retratar qué hi passa a damunt del llac quan les temperatures permeten que s'hi passejin algo més que barques, gavines i peixets.
Crec que puc enamorar-me d'aquesta ciutat si continua regalant-me uns detallets tan bonics com aquestes fotografies preses al llac Alster. Aquest és el primer capítol de "Die Alster".

La gent recull les cerveses buides que es deixen els altres al llarg del recorregut pel llac.

La por a que es trenqui el gel i jo, càmeres, bateries, targetes, mòbil, diners,... es submergeixin, es va perdent al anar veient que s'hi passejen des de ciclistes fins a mares amb cotxets parlant pel móbil tan tranquil:lament.

Tothom intenta capturar el que és el llac Alster en un dia de Febrer. Impressionant caminar-hi pel damunt, una experiència més a la butxaca, i sense haver caigut de cul una sola vegada! :)

The first Glimpse of Hamburg

2012-02-08T01:35:00.000+01:00

Hamburg City has a really nice light, eventhough it's pretty cold these days (-13° yesterday).

Between the light and rapid pace of some busy men with suits and briefcases, you can also see two cold lovers with no rush to be warmed up in the sun near the frozen and white Alster. My "schwarz tee" is the only thing that helps to keep me warm once I head towards the deutsch language school. It will be a hard and long walk if I want to get it right, but I think it will be nice if during these walks I can catch these little beauty pieces of light that show in front of me. I felt pretty comfortable in front of these pictures, it was easy to be there, in some of them the scene gathered together remaining in harmony for few minutes, but in some of them I should have waited few more seconds before shooting.

Learned that, let's wish this city gives me more of this little improvised pictoresque harmony to catch. It has not been love at first sight, but it makes me wonder if it will be a short but intense "thing".

Anyway, I'm enjoying already, hope u too.

La ciutat d'Hamburg té una llum realment bonica, tot i que és un pèl fresqueta aquests dies (-13° ahir).

Entre el pas lleuger i ràpid d'alguns homes ocupats, entrajats i amb maletins, també es pot veure una parella d'enamorats sense pressa per escalfar-se amb el solet davant un Alster blanc i gelat. El meu "schwarz tee" és l'únic que intenta mantenir-me en escalfor un cop em dirigeixo cap a l'escola d'alemany. Serà un camí llarg i pesat si ho vull fer bé però crec que valdrà la pena si durant aquestes caminades puc captar aquests petits trossets de llum embolcallats amb bellesa que es presenten davant meu. Em vaig sentir bastant a gust davant aquestes fotos, vas ser fàcil ser allí, fins i tot en alguna d'elles l'escena es va preparar davant els meus ulls mantenint-se en harmonia durant uns minuts, tot i que en alguna d'elles hauria d'haver esperat uns segons més abans de disparar.

Après això toca desitjar que aquesta ciutat em regali uns quants moments més d'aquesta improvitzada harmonia pictoresca per capturar. No ha estat un amor a primera vista, però em fa pensar que pot ser un quelcom curt però intens.

Igualment jo ja estic disfrutant, espero que tu també.

♪♫ Listening to Memories of an Old Friend, by Angus & Julia Stone.

Gute nacht! :)

How I spent my Christmas Time

2012-01-09T03:00:00.000+01:00

Aquestes són algunes de les coses que he fet durant les vacances de Nadal.
This are some things I've done during this Christmas Holidays.

Menjant (un munt!) i bebent (...)

Eating (a lot!) and drinking (...)

Fent fotos de mon cosí i mon germà tornant-se bojos

Taking pics of my cousin and bro going wild

Menjant amb ma mare a Barcelona (x2)

Having lunch with my ma in Barcelona (x2)

Fent fotos de ma mare enfadant-se (no tantes...)

Taking pics of my ma getting angry (not that much...)

Fent fotos MEMORABLES :)

Taking MEMORABLE pics :)

Jugant amb els meus animalons

Playing with my pets

Corrent pel passadís per...

Running through the corridor to...

Fer cagar el tió

"Make the log shit"

(catalan tradition)

Fent fotos de ma cosina fent fotos

Taking pics of my cousin taking pics

Fent fotos de ma àvia fent fotos

Taking pics of my grandma taking pics

"Jugant" amb música

Playing tunes

I bastant més, però amb això es resumeix un bon temps en família :)

And much more, but with these ones I refer to a great time with my family :)

Ara esperant el viatge a Hamburg en 8 dies... amb moltes ganes, així que probablement la pròxima entrada serà ja sent una "hamburguesa".
Ens veiem!

Now, waiting for my trip to Hamburg in 8 days... so excited, so probably my next post will be from me being a "hamburger".
See ya!

Ship Of Fools

2011-12-12T02:13:00.002+01:00

. . .

- What is your aim in life?

- I . . . would like to change the world.

- Oh, I see . . . you think this is possible?

- Don't know yet, let's see.

. . .

- You're crazy.

- I know I am. Not as much as you yet. Would you like to join me?

- Join you? to do what, change the world?

- Yes, then we'd be two in this ship of fools.

. . .

- Where do we start?

Caçadors de bolets - Mushroom haunters

2011-11-28T01:01:00.000+01:00

Dissabte al matí, 9am, i una bona companyia.

El primer lloc on aterrem ja trobem els primers rovellons. Jo només un. Els experts uns quants més. Però ens persegueixen un grup de caçadors més als que evadim dient "aquí no hi ha res" i amagant els cistells ràpidament al tanc.

Seguim la ruta.

11am. Paradeta. hi han bolets però sí una mica de julivert fresc salvatge.

continuem a la carretera.

Passem per una carretera que queda buida els dies de cada dia, i els caps de setmana sembla la Rambla de Barcelona. Cotxes aturats a banda i banda. En comptem més de 20 en uns 4km.

Avis netejant-se les sabates, dones maquillades, senyores amb un entrepà, quillos amb gossos, famílies senceres amb cistells gegants que no ompliran, senyors asseguts damunt un cubell i esmorzant raïm... Alguns d'ells són els que seguint el programa de televisió s'ho prenen com un hobby, com una excursió de cap de setmana. Alguns altres s'emportaran algun bolet que fins que l'avi no els digui "nen! això no és pas bo!" creuran que han trobat un rovelló. Alguns més són els que deixen el bosc fet una merda, ple de forats que al anar escarbant la terra en busca del bolet somniat.

12pm. Ens aturem a un lloc on no hi ha ni ferralla ni fenicis. Algú ja hi ha passat abans però, i s'ha deixat quatre bolets que no tenen massa bon color al terra. Baixem. Seguim baixant. I ... iep! Aquí n'hi ha un que treu el cap! Fredolics! Per donar i per vendre, però ens els quedarem tots per fer-ne un bon dinar quan acabi la jornada boletaire. En pleguem uns quants. Aixequem uns quants matolls i en tornem a plegar. El cistell es va omplint. La gana va venint. Un tros d'espetec i una cerveseta. Continuem rebuscant. El camp està una mica fet pols, però òbviament la gent que hi ha passat abans són alguns dels anomenats més amunt en aquest text ja que d'allí on ells no n'han tret més que cistells buits, nosaltres en collim uns bons fredolics. Pot ser també que n'hagin quedat tips de tants fredolics, i hagin desistit en seguir buscant.

1.30 pm. Tornem cap al cotxe. Li donem aigua al Zoro que pobret, a ell no li agraden gaire els bolets, però s'ho ha passat força bé avui.

Un altre tros de fuet i cap a casa. En tenim prou per fer-ne una bona truita o un bon sofregit amb tomàquet, all i julivert. Mmmmh! Ara, el rovelló me'l faré quan arribi a casa amb una mica de sal i oli.

Per tots aquells que han anat sempre al bosc, que es saben els camins com el palmell de la mà perquè hi han viscut tota la vida, i perquè els han viscut mentre hi vivien. Pels que anar "al bolet" no és només una simple activitat de cap de setmana per sortir de la ciutat. Pels que d'un cop d'ull reconeixen el bolet i no han de prendre una guia de "boletus comestibles", encara que no els reconeguin tots. Pels que d'un tros on "aquí no hi trobarem res" en treuen un cistell ple. Aquests sí que són caçadors de bolets!

Autumn

2011-10-26T14:16:00.000+02:00

Summertime

2011-08-07T00:25:00.001+02:00

MEMORABILIA #I

2011-06-23T13:25:00.002+02:00

“Life is not measured by the number of breaths we take, but by the number of moments that take our breath away.” – Unknown

The early stage in existence

2011-03-25T23:44:00.003+01:00

Childhood, the time of person's life when they are a child OR the time or state of being a child.
"Growing old is inevitable, growing up is optional".

SURPRISE!

2011-03-02T23:15:00.006+01:00

Aixecar-se a les 5 i agafar un taxi: 15€
Anar a l'aeroport a recollir la Laura: 31€
Un smoothie i galetes: 4,35€
Que vagis a l'aeroport a esperar un amic i n'arribin 9, no té preu.
Per la resta, seguir somiant i no poder ni imaginar moments tan perfectes com aquest.

Gràcies companys pel moment de l'aeroport, per les guiness i Sláintes als bars, per la companyia i per ser com sou, perquè sou lo millor!

Wake up at 5 o'clock and pick up a taxi: 15€
Go to the airport to collect Laura: 31€
Smoothie & cookies: 4,35€
Go to the airport waiting for one of your friends, and find nine of them, priceless.
For everything else, keep dreaming and not even imagine these perfect moments.

Thanks my friends for the meeting at the airport, for all the Guinesses and Sláintes at the bar, for your company and to be as you are, because you are the best!

DERRY

2011-02-23T14:45:00.003+01:00

- Who believe in superstitions? Not me. -

- We'd been friends -

- The Bogside -

- Let the children play. -

- Derry, 12th February 2011-

Quick visit in Derry last Saturday. The spotlight? I was visiting the murals and just for integrate some people on the photo, I changed my frame. Then, I went to see the People's Gallery, where I met a girl who told me all I wanted to know. Finally I ask for the bogside artists, and she told me they were around the murals arranging the lights... She showed me a photo of them, telling me that only two of them were with the murals, because the other one wasn't in Ireland. I checked the photo, and there they are, the people I had integrated in my photo, in the "free Derry" mural. So, without knowing, I was asking them where I could find two of the murals I couldn't see, and they, obviously, knew where these were (they painted them).

Ma che bella è la ITALIA!

2011-02-09T01:32:00.004+01:00

Un viatge a Itàlia durant la meva estada a Irlanda. I em pregunto... és que no queda més aprop de Catalunya aquesta terra on la pasta està sempre al dente? Doncs sí. Però per la màgia de la vida aterro a Milà (farem la conya del Núñez dient que és la ciutat que porta el meu cognom) per anar a passar una setmana a Livigno.
Itàlia no m'havia atret mai com a destí (turístic, per conèixer, per viure,...) i mai l'havia visitat pel meu compte, o sigui, per interès propi. Però la part que toca als Alps és tan bonica... les quatre hores en bus admirant els paisatges van passar en un obrir i tancar d'ulls (o en uns vint clics d'obturador) i després d'això - només - em queden unes poques imatges - mal - fetes des del bus. Ens aparquen a Livigno, que ens dóna una blanca benvinguda en un paradís on el tabac encara se'l pot permetre tothom, i la xocolata suïssa es troba a tot arreu (de fet ara ja no tant, perquè vaig encarregar-me de degustar-la a dojo).
Escriuria més sobre l'aventura, però són la una i cinquanta de la matinada i demà m'he d'aixecar a les 8 a despertar quatre monstres que dormen al pis de dalt.
Per tant, bella Itàlia, he de dir-te que ens tornarem a veure, que et faré més fotos i que et faré una altra entrada al meu blog. Ja ho crec que sí...
Arrivederci!

Northern Ireland 2011

2011-01-24T23:44:00.006+01:00

Again, we meet again!
I do love Northern Ireland. I really like Ireland, but I've been in N.I. three times, and always I've found it different. First time we met it was in October, and the autumn colours made the landscape more than beautifull. I thought that i couldn't see something more pretty than the trees in Glaslough Castle. But then, still amazed by all of that beauty, in November we got there again, and snow welcomed us... warmly. I realised that there was something more beautifull than Northern Ireland in autumn and it was Northern Ireland in winter (not in the season yet, but with the colours). And then, finally, I really thought that there couldn't be anything more dreamy than this place in winter... WRONG again. I spent last weekend with my irish family again in N.I. and i slept in Diddy's house, Catherine's sister. Such a beautifull house... looks like a little castle in the middle of the woods. I woke up in a foggy day, and the family horse was looking at me when, in pyjamas, I opened the door of the balcony in the third floor... such a beautifull views. All the skiny trees between the fog, all the green grass, the morning mist, ... then I went for a walk and Toto (the dog) helped me to find the most tricky path to arrive in some hidden places in the forest. The frozen river, the scary big bird (I was not an animal haunter, just an image one or a "dream catcher".
Now, I'm looking forward to visit again this small part of the land that always gives me cause for happyness and joy.

I just opened a facebook profile for my "artistic irish name" Léana Mairéad. You can visit me and see my photos there, and be my fan (I'm already yours) HERE.

THANKS FOR WATCHING, COMMENTING, ...FEELING.

Cover of my life

2011-01-16T18:42:00.006+01:00

"Dreams are answers to questions we haven't yet figured out how to ask"
F.Mulder

But why the hell I believed in this dream?

Textures by:
bocaccino
www.flickr.com/photos/boccacino/
les brumes
www.flickr.com/photos/lesbrumes/

FOR YOU

2011-01-07T18:42:00.005+01:00

Per totes aquelles persones màgiques que m'han fet.
Per tots els moments màgics que han sigut, per tots els moments màgics que seran.
Per tota aquesta música.

Per tot això i més.

Per tot allò bo que m'han regalat, per tot lo dolent que m'han fet oblidar.

A volar...

There There

2010-11-23T01:17:00.003+01:00

"There There"

In pitch dark I go walking in your landscape
Broken branches trip me as I speak
Just cos you feel it doesn't mean it's there
Just cos you feel it doesn't mean it's there

There's always a siren singing you to shipwreck (don't reach out, don't reach out [x2])
Stay away from these rocks we'd be a walking disaster (don't reach out, don't reach out [x2])
Just cos you feel it doesn't mean it's there (there's someone on your shoulder [x2])
Just coz you feel it doesn't mean it's there (there's someone on your shoulder [x2])
There there...

Why so green
And lonely [x3]
Heaven sent you
To me [x3]

We are accidents waiting
Waiting to happen
We are accidents waiting
Waiting to happen

"Radiohead - There There"

A fast entry to remember the weekend in Galway. This song accompained me during the long trip coming back home on Sunday, and it was pure energy to my tired soul, in that moment. I ended up feeling really good, when I was driving back home, and this song played, giving me all the feelings and thoughts that maybe, I won't feel, I won't remember, they won't come back never again.

"It was an accident go to Galway, spend a boring Friday and a lonely Saturday waiting to Sunday to happen."

my favourite time of the day

2010-11-01T17:00:00.004+01:00

08:07, Bundoran, Ireland

17:30, Bundoran, Ireland

18:03, Sligo, Ireland

19:20, Bundoran, Ireland

... do you have your favourite time of the day?

Us explico dues historietes, sobre els meus moments preferits del dia.

08:07, Bundoran, Ireland. Comença a arribar el fred. Un matí més em llevo a les 7 40, em faig una dutxeta ràpida, em poso la roba d'estar per "casa" i em disposo a viure un altre dia de la meva experiència "aupairil". Els matins són bastant senzills: llevar-se, buidar el rentaplats (si ho sap ma mare em farà fer-ho cada dia quan torni...), preparar-me un capuccino i un bol de cereals, i preparar quelcom per alimentar els tres belluguins que corren per la casa. Després d'això em vesteixo, em poso l'impermeable, agafo la bici, la llibreta, els apunts i la càmera, i me'n vaig tres horetes a classes d'anglès. Easy. Però aquest dia em llevo i noto que arriba el fred, ves per on. Em dutxo amb l'aigua un pèl més calenta que el dia anterior, i quan surto del lavabo m'estic dos minutets més amb les tovalloles cobrint-me el cos avans de decidir que m'he d'acabar vestint en algun moment del dia. També això fa que surti més tard de l'habitació, i que al sortir-ne a les vuit i set, una barreja de sol-núvols-finestra-paret em regali aquesta foto. Gràcies Irlanda.

19:20, Bundoran, Ireland. Després d'un dia no massa esgotador amb els nens, em disposo a estudiar anglès a la saleta que la família m'ha habilitat per estar aïllada de l'enrenou. M'assec a la cadira, engego l'ordinador, repasso el "feisbuc", toco la whistle i la guitarra, miro per la finestra... però quan encenc el llum, una bufada de nostàlgia s'apodera de mi, i tots els sentits es coordinen per fer-me creure, per un moment, que sóc a casa, uns quants quilòmetres enllà d'on sóc ara mateix. Tot em fa imaginar, en una mil·lèsima de segon potser, que la mare entra per la porta i em diu "- Elena, a sopar". I amb la bocanada d'aire que entra al obrir la porta, oloro el flaire del caldo acabat de fer, i sento mon germà cridant "- paro jo la taula!". I al tancar-se la porta dins la meva imaginació, els meus ulls es tornen a fixar en l'horitzó, assaborint encara l'oloreta de l'escudella, agraïnt a Irlanda que em brindi aquests moments, que fan que pensi que no sóc tan lluny de casa. Gràcies Irlanda, altre cop.

Agua de Vida

2010-10-15T18:03:00.009+02:00

BLOG ACTION DAY · 15/10 · WATER

This magic is vital for me as it is water for all we.
·
Time to listen to the Fairies andGoblins again, down on the beach.
·
This is the day that I won't ever want to forget.
·

Deserved prize.

Thanks Éire

LLISTA DE COSES FETES (no previstes):
- Anar a un festival de música a Irlanda i passar-m'ho teta
- Feel some kind of magic, més enllà del que pensava que aquesta terra em podia brindar

LLISTA DE COSES PER FER:

- Aprendre anglès as much as I can (en procés)
- Aprendre a tocar Tin Whistle(en procés)
- Escoltar música tradicional irlandesa mentre em prenc una Guiness.
- Fer alguna fotografia nocturna
- Fer alguna fotografia amb tormenta
- Fer alguna fotografia nocturna amb tormenta!!!
- Enjoy myself a lot(en procés)
-...

THE DECISIVE MOMENT, The eternal moment

2010-09-14T23:32:00.008+02:00

Ballyshannon Beach, 31 August 2010

Temple House Festival, 12 September 2010

Temple House Festival, 12 September 2010

Temple House Festival, 11 September 2010

Com no citar a Cartier Bresson posant aquest títol a l'entrada. Pels que no el conegueu (en la distància, jo tampoc he tingut l'honor de ser fotografiada per ell) aquest fotògraf és considerat el pare del fotoperiodisme modern, i era un home que tenia una magistral capacitat de composar, d'organitzar la imatge fins a aconseguir l'òptim equilibri expressiu. A més a més, en el seu llibre "The decisive moment" es poden observar les seves fotografies, com a obres d'art que conserven l'essència del moment, la màgia del lloc i fa que les fotografies no esdevinguin velles amb el pas del temps sinó encara més belles. Perdoneu-me si m'equivoco, però crec que Irlanda m'està concedint el desig de poder fer aquest tipus de fotografies. Sé que encara sóc incapaç de fer-ne una bona sel·lecció. En aquesta entrada us en mostro algunes que crec que s'adiuen més amb la descripció del "moment etern", potser perquè m'agradaria que aquest moment fos etern,... Hauria de fer una única entrada per les fotos de la platja però... potser les podré preparar per una futura exposició, perquè em vindria molt de gust :-)
Et preguntaràs.. perquè en blanc i negre? Perquè quedàven més bé així al passar-les per photoshop? Doncs no, perquè les vaig imaginar en blanc i negre, i perquè m'agradaria que les poguéssis criticar en quant a composició, no en quant a tonalitat. Només n'hi ha una en color, perquè penso que es perd molta informació al veure-la en blanc i negre.

Cap de setmana intens a Ballymote. Acabo d'assistir al meu primer festival de música a Irlanda (Temple House Festival) i he de dir que m'ha meravellat. La màgia es respirava per tots els racons, nens pertot arreu jugant amb els pallassos, fades i insectes de tamany humà, sota els bolets, o asseguts al voltant d'un druida que ens explicava un conte avans d'anar a dormir. A part d'això, la música variada feia que poguéssis assistir en un mateix dia a un concert de música tradicional, després fer una cervesa escoltant un grup de rock i acabar la nit amb una sessió de música electrònica, però de la bona, no un xumba-xumba...

LLISTA DE COSES FETES (no previstes):
- Anar a un festival de música a Irlanda i passar-m'ho teta

LLISTA DE COSES PER FER:

- Aprendre anglès as much as I can (en procés)
- Aprendre a tocar Tin Whistle(en procés)
- Escoltar música tradicional irlandesa mentre em prenc una Guiness.
- Fer alguna fotografia nocturna
- Fer alguna fotografia amb tormenta
- Fer alguna fotografia nocturna amb tormenta!!!
- Enjoy myself a lot(en procés)
-...

Són les 23.55 d'un dimarts a Irlanda, i me'n vaig a dormir, i a somiar ... una mica més.

Bona nit *****

Sláinte!

2010-09-05T23:56:00.005+02:00

Són les 23:23, hora Irlandesa

Per fi... un somni fet realitat. Un dels molts que tenia "per complir", i un més que se'n va a la llista dels "complerts". Espero però, poder-n'hi enviar algun més en aquesta última llista quan acabi l'experiència aquí. Fa una setmana que he arribat a Irlanda. M'hi estaré per sis mesos, treballant com Au-pair. La cosa no podria anar millor: una família entranyable i molt amistosa, una casa de pel·lícula, unes vistes immillorables i tot això en una terra màgica. Una terra que sempre havia volgut visitar, no em preguntis perquè perquè no t'ho sabré dir, com moltes altres coses que t'atrauen, i no saps perquè, simplement, perquè sí.

L'anglès millora cada dia, perquè si no ho ja me'n puc tornar cap a casa... i és que el primer dia no entenia quasi res. Encara continuo pensant en català quan estic sola, però se'm colen quatre paraules en anglès entremig. Ja no tradueixo del català quan parlo amb gent, i sé que això és bo! Ahir vaig somiar en anglès lo rar és que tot i que el meu cap generava el somni no vaig aconseguir entendre què em deien els personatges de la història. Això ja no és tant bo...

Tinc una guitarra a l'habitació ja, i si tot va bé d'aquí uns dies començaré les classes de Tin Whistle. Penso actualitzar quan faci el meu primer concert de música tradicional Irlandesa (un altre que vol anar a la llista de "complerts":P)

Trobo a faltar la meva gent, però quan penso tot el que vull fer encara aquí, i com ho trobaré a faltar quan ja no ho tingui, penso que m'hi vull quedar tot el temps que pugui. Aprofitar-ho al màxim. Tot i que enyoro el pa amb tomàquet, Catalunya en general, els amics, la família... prometo passar-m'ho tant bé com pugui, i intentaré trobar-te a faltar només de tant en tant...

En concret aquesta actualització no és una historieta, és la introducció mal feta d'una història que segur que serà una de les més emocionants de la meva vida, i que espero que es vagi convertint en petites historietes per poder anar penjant. Com sempre acompanyades de les fotografies, que donaran peu a les paraules.

LLISTA DE COSES PER FER:

- Aprendre anglès as much as I can
- Aprendre a tocar Tin Whistle
- Escoltar música tradicional irlandesa mentre em prenc una Guiness.
- Fer alguna fotografia nocturna
- Fer alguna fotografia amb tormenta
- Fer alguna fotografia nocturna amb tormenta!!!
- Enjoy myself a lot
-...

Són les 23.45,
res més per avui.
Demà més classes, més nens que cuidar i més hores per disfrutar.

Bona nit...

Night Game & Fishing

2010-07-23T18:49:00.006+02:00

Anem de pesca, una tarda de juliol. A les 8 del vespre, el sol i l'atmosfera no em poden regalar una llum més bonica, i per tant, l'aprofito per anar a fer fotos a un edifici en runes del costat on hem muntat la paradeta pescadora. El lloc és genial, un paradís pels fotògrafs d'arquitectura, i també pels que ens agraden les coses velles, atrotinades i mig derruïdes. Però quan ja porto deu minuts fent fotos, sense tenir prou valentia per pujar per les escales que em durien a un paradís ruïnós, m'aturo, i veig un cotxe que se'm acosta... Deu ser-ne el propietari, perquè sense baixar del cotxe em "demana" que abandoni el lloc immediatament, i que esborri totes les fotos de la càmera, per tant, no veureu cap d'aquestes fotografies, per ara. Li concedeixo el seu primer desig, però pel segon ... Sí, havia vist el cartell a l'entrada de prohibit el pas, però un forat a la tanca m'havia convidat a entrar, i furtivament li vaig fer cas.
Passen les hores i jo encara capficada en com podria entrar a caçar un altre cop. De fet, ja havia pensat en portar-hi la Hassel, i crec que ens ho hauriem passat genial. Però desisteixo i penso en una alternativa "legal", potser enviant una carta als propietaris, o demanant permís a l'Ajuntament. Aquella troballa no podia quedar en quatre fotografies mal fetes, només disparant a tort i a dret per l'emoció.
Quan cau la nit, la meva càmera encara em demana guerra, per tant, aprofito per provar la fotografia nocturna, ja que el trípode també m'esperava amb la colla. O sigui que em decideixo per fer unes quantes "bulb" a les roques que tinc al costat, em situo a la vora del precipici, amb una caiguda lliure d'uns... 200 metres? situo la càmera encara més a la vora del precipici (m'imagino la cara de ma mare al veure'm allí) i començo a disparar. En salvo més de les que em penso, tot i que algunes estiguin desenfocades (enfocar el contorn, sense veure-hi RES és bastant més complicat del que em pensava). Més tard, quan ja no tinc ganes d'aguantar el botó (ja m'he apuntat a l'agenda comprar-me un disparador amb cable, o com es digui) li demano al Jordi que em retrati com "antes", quieta durant uns dos minuts, i amb el suplement del mar de fons. És bastant complicat aguantar-se damunt una roca lliscosa amb xancletes, per tant també han sortit borroses, però m'he multiplicat per tres.

Ara són les 19.40 i me'n vaig a fer una dutxa, a sopar pizza i a veure el remake de Freddy Kruegger, que espero que no em decepcioni perquè necessito una bona dosi de terror.

Ja en faré la crítica, potser amb unes fotografies si m'inspira, més endavant.

Fins aviat!

Consolation Prizes

2010-05-18T14:50:00.006+02:00

I'm gonna make it better

2010-04-14T13:40:00.001+02:00

Primera imatge vectoritzada amb photoshop
Espero que no sigui l'última!
:D

so... WHAT kind of ANIMAL AM I?

2010-04-07T10:41:00.006+02:00

Animals we are,

Disposable
Collapsible and raw
In you go,
Into some crowded room
Animals that climb
and I'm climbin' over you
Until you say
"Off you go, off you go"

Animal I am
and I'm looking for an answer just like you
But I should know
which way to turn

Animal that runs
and I ran away from you
Because I'm scared
"Off you go, off you go"
(And you say)

If you're gonna go, go now
If you're gonna go, go now
I forgot to tell you how
so If you gonna go, go now

Animal you are,
Disposable, defenceless,
Yes I am
Watch your mouth,
Always watch your mouth,

Animal that runs
I made up my excuses
To you
And I missed my chance
By a stone's throw

If you're gonna go, go now
If you're gonna go, go now
I forgot to tell you how
so If you gonna go
Go now
Go now
Go now

I crumble,
Crumble and fall,
Crumble and fall,
Like an animal,

I crumble,
Crumble and fall,
Crumble and fall,
Like an animal,
(Yes I)

Crumble,
Crumble and fall,
Crumble and fall,
Like an animal,
(Yes I)

Crumble,
Crumble and fall,
Crumble and fall,
Like an animal

lyrics: ANIMALS by Coldplay

2010-04-04T05:06:00.003+02:00

my confused thoughts...
this is only what I can see clearly now.

els meus pensaments confosos,
això és l'únic que puc veure ara clarament.

Són les 5.20 del matí, no tinc son i em passen masses coses pel cap.
Bona nit,
o bon dia.

BE WATER MY FRIEND

2010-03-07T20:29:00.004+01:00

Encara no em ve de gust que sigui estiu (com si jo ho pogués decidir), però acabo de rescatar aquestes fotografies d'una carpeta del meu disc dur, i trobo que ténen bones llums, una certa plasticitat i són força estètiques. Vaja, que m'agraden doncs. Després del debat de Caja Azul aquest passat dissabte a Barcelona, he remirat algunes fotografies basant-me amb el que va dir en Rafa Badia, quines fotos vaig fer pel plaer de fotografiar, pel plaer d'agafar la càmera, sortir un dia a passejar, sense sortir a buscar "la foto", sinó esperant a veure què em trobo. Doncs crec que aquestes me les vaig trobar, anant a passar un dia al riu amb els amics, amb la intenció de tirar-me més d'un cop des de dalt del salt, però la primera vegada em va fer tanta por que ja no hi vaig tornar. Així que vaig anar a fer el tomet amb la càmera a les mans i la vista al terreny, fins que alguna cosa feia que hagués de moure la càmera a la vista i aquestes al terreny, per poder-ho capturar. I aquí en teniu els resultats.

Fotografies fetes al salt d'aigua del pont d'Armentera, l'estiu del 2009.

2010-02-05T13:05:00.001+01:00

Treballant amb ilustrator, primeres proves per l'assignatura de Processos de la uni, per una futura estampació en fotolitografia.

let it snow!

2010-01-09T02:12:00.005+01:00

Bon any!
Començem aquest 2010 amb una nevadeta al Pla, tot i això encara hi ha persones a les que no els agrada que nevi. I he descobert que als meus gats tampoc els entusiasma massa que diguem. Però quan el meu germà m'ha despertat avui al matí, i ha obert la persiana de cop, al veure com estava el terrat m'he dit... a fotografiar!!! Amb la que estava caient només he aguantat uns vint minutets entre vídeos i fotos, i quan ja no notava ni el dit índex ni la punta del nas, he tornat cap a casa. A la tarda ha minvat el temporal, ja no nevava i els fotògrafs del poble començaven a treure els objectius pel carrer. O sigui que m'he tornat a dir... a fotografiar!!! i jo i ma mare hem anat a donar un tomb pel poble. El més divertit ha sigut veure com els mossos es posaven les cadenes, i "manyosos" no seria la paraula que millor els podria definir. Tres fotos que m'encanten i un recull de vídeos que editaré demà (que ara ja es massa tard) és el millor d'avui.
Aquí us deixo unes quantes fotos de la tarda, amb postpro inclosa que les deix més ... més... més maques, penso.

Són les dues i vint-i-tres de la matinada, i espero que demà no s'hagi fos tota la neu per poder tornar a tombar amb la càmera...Bonanit!

Perquè?

2009-12-22T03:08:00.005+01:00

Segons diu un amic meu, no existeix la coincidència ni la casualitat. Simplement és la màgia de la vida, de la naturalesa, de Déu, Al·là o Buda.
Doncs senzillament aquesta màgia va fer que la meva vista anés a parar a la portada d'un llibre, del qual no em vaig enamorar a simple vista, ja que les històries romàntiques de vampirs no m'havien cridat mai l'atenció, i aquell dia no el vaig comprar pas.
Més endavant vam anar al cinema a veure una pel·lícula (una mica cutre, s'ha de dir): una típica història d'amor adolescent entre un vampir i una humana. Bah! Ja no tinc edat per això, vaig pensar, però una bona amiga em va dir que el llibre era molt millor que la pel·li, vaja, res a veure. Per tant, me'l va deixar perquè el llegís. I quina va ser la meva sorpresa en veure'n la portada: sí, la que m'havia cridat des d'una estanteria de l'Fnac. Bé doncs, ja que em persegueix, el llegirem.
M'havia enganxat a una novel·la. Sempre havia sentit a parlar d'aquells que diuen "és que no pots parar de llegir" però jo alhesores tenia altres vicis com per deixar-me portar per la lectura. Potser no havia trobat el Llibre. Doncs bé, la saga Crepuscle, d'Stephenie Meyer em va atrapar com un amor endimoniat.
Recordo haver acabat el tercer llibre un dilluns al matí al tren, i no poder aguantar fins divendres perquè la Laura em deixés l'última part, que per cert, vaig llegir-la en quatre dies (i té més de 600 pàgines). I sí, no podia parar de llegir.
Ja frisava que s'estrenés la segona part als cinemes (jo, com si tornés a tenir 15 anyets), per veure què tal. Després d'haver vist la primera no esperava que fos massa bona però en tot cas, podria opinar més críticament havent llegit el llibre. La veritat és que em va agradar força, perquè negar-ho. Però una de les coses que més em va agradar va ser la música que hi van posar com a banda sonora. Per aquells indrets freds d'Amèrica, on quasi sempre plou, la música els hi esqueia a la perfecció. No vaig tenir la temptació de descarrregar-la d'internet, encara no.
Res a veure amb tot això (pensava) uns dies més tard, treien un anunci d'un cotxe on la veu del cantant de la cançó em recordava alguna cosa. Així que la vaig buscar i aquest cop sí me la vaig descarregar. M'agradava tant, que em vaig baixar una altra cançó,... i una altra,... i una altra... fins que... PLINC! una de les cançons del grup formava part de la banda sonora de Lluna Nova. Llavors vaig escoltar la BSO de la pel·lícula. I és aquí on volia arribar... saps d'aquelles cançons que encara que siguin les quatre de la matinada i havent dormit ben poc la nit anterior, et fan estar desperta? doncs així estic ara mateix, escoltant-ne la OST (alguna cançó especialment, alguna altra ni m'agrada) i sense poder dormir. Sé que la solució és apagar l'ordinador i fotre'm al llit, però en sóc incapaç. Si no les escolto deu vegades al dia no les escolto cap. Si no les aconsegueixo tocar amb el piano o la guitarra em sembla que em tornaria més boja del que estic. I ja porto més d'una setmana igual. Sé que passarà, algun dia aquestes cançons ja no seran una droga per mi però, si des de que vaig veure la portada, tot va seguint,... I perquè co... sembla que m'hagi près quinze cafès quan les escolto? Perquè no em deixen anar a dormir? Perquè somio amb elles? Perquè m'agraden tant? PERQUÈ? Doncs suposo que per la màgia de la vida, i m'encanta....

Són les 3.54 d'un dimarts 22 de Desembre. Molta sort en la loteria per demà, si hi jugues. Jo ja sóc rica, no pas pels diners, ara que si me'n toca un pessiguet benvingut serà!

Bona nit
*
*
*
VISCA LA MÚSICA
*
*
i bones festes!

que hora son mi corazón...

2009-12-13T23:27:00.001+01:00

1r PREMI!!!

2009-11-12T12:09:00.003+01:00

El primer i primer premi que guanyo en fotografia de concurs. Va ser aquest cap de setmana quan el jurat va decidir que el meu reportatge seria el guanyador del Fotoconcurs de Patrimoni Vallenc, evidentment de la Ciutat de Valls. Estic contentíssima!!!! :D

Aquí us deixo una de les imatges que es podran veure a l'exposició de tots els participants al Casal Popular "La Turba" a partir d'aquest dissabte a les 8 del vespre, després del lliurament de premis.

Quin dilema!

2009-10-14T01:57:00.003+02:00

Ja és tardor. Tot i això encara no fa fred, i aquest any, pel meu aniversari no ha plogut, i sembla que no ho farà en dies.
Aquesta foto m'encanta, suposo que m'estava marejant de tant donar tombs a la cadireta. Bé, no ho recordo, com tampoc recordo quina és la primera fotografia que vaig fer. És el que em pregunto ara mateix. Com puc saber quina és la primera fotografia que vaig fer?¿? Renoi, quin dilema... i és que puc saber quina és la primera "grafia" que em van fer, sense cap dubte és una ecografia, i la primera fotografia també, la que estic als braços de la mare amb uns minuts de vida al darrere... també puc saber quina és la primera càmera que vaig agafar, pel primer visor que vaig mirar... és clar, una d'aquelles de joguina en les que l'objectiu es convertia en un ninotet simpàtic que sortia de cop i fent soroll en apretar el disparador. També recordo que una de les primeres càmeres que vaig tenir era una polaroid. Que cars que n'éren els carrets, costaven igual o més que la càmera. Potser vaig fer la primera fotografia amb aquella càmera...
Realment quina importància té? Segurament la primera fotografia la vaig fer sense pensar, ni enfocant, ni enquadrant,... però com deu ser? Ni idea...
Són les dues i onze minuts d'un dimecres 14 d'octubre. Aquest dia no tindria res d'especial si no m'hagués fet aquesta pregunta, i renoi, quin dilema, crec que seria un repte bastant impossible si me'l proposés, i no m'hi penso trencar el cap, potser apareix per art de màgia (coincidència, atzar, fortuna,...) i si no apareix què hi farem, tampoc sé quina és la última fotografia que faré, o sigui que encara em queda temps per trobar-les.
Bona nit!

Elena
P.D.: Quines sabatetes més reboniques que portava...

2009-09-26T01:27:00.004+02:00

Tinc un dia moix, espès i extrany. Són la una i trenta-tres minuts ara mateix. No tinc son, tampoc tinc ganes d'escriure res, per tant suposo que serà un seguit de paraules, potser sense sentit, però així m'evadeixo d'aquest dia pesat. Estava remirant fotografies, aquestes formaran part d'una sèrie que ja vaig començar fa temps, però que per l'agradable música són per als meus ulls, no em canso de capturar fustes. Colors, textures,... el procés que sofreixen fins que formen part del món d'asfalt en què vivim, sense tenint en compte que són arbres, que tenen vida, com un majordom que serveix en una casa, que el veiem com un objecte més, però també és una persona.
Idees per plasmar i guardar, com quan me'n vaig a dormir i em ve un possible fragment d'un curt, o com quan somio i em desperto de sobte, i intento apuntar el que acabo d'imaginar, sense poder capturar-ne tots els detalls.
Sí, potser aquest escrit no té sentit, però al cap de molts reculls sense cap mena de lògica ni intenció trascendental, es forma una personalitat, una idea, un concepte, o varis, jo què sé. És massa tard per pensar. El millor hauria sigut penjar aquestes fotografies soles, sense text, perquè realment tampoc ho deu veure gaire gent, ja no dic mirar, ja no dic llegir, però tant fa, almenys m'ha servit d'alguna cosa.
De moment espero que canviï aquesta situació en la que estic inmersa i de la que espero sortir sense haver de tornar a ser jo la que estiri la corda, però sé que no em mantinc fidel als meus pensaments tant com voldria, i sempre acabo cedint. Tant de bo......
Són la una i quaranta-cinc. sis.
Bona nit.

LDN-2009

2009-08-20T01:16:00.001+02:00

London 2009 + Photomatix effects

Fotografia by Elena Milà Fortuny

Happiness!

2009-08-10T18:40:00.001+02:00

Baríton & Bandarra

2009-07-20T16:52:00.003+02:00

Entremig del bolo del Pont, esperant que el segon passe em sortís més bé.
Feia fred per ser un 18 de juliol, tot i que les ganes de provar amb el mode manual de la càmera van superar els tremolors de les cames amb pantalons curts.

En medio del bolo del Pont, esperando a que el segundo pase me saliera mejor.
Hacía frío por ser el 18 de julio, pero las ganas de probar con el modo manual de la cámara superaron los temblores de las piernas con pantalones cortos.

Winning time with.....

2009-07-15T20:56:00.003+02:00

Estar cinc, deu o 15 minutets al dia amb els gatets és un plaer, i més si són tan fotogènics com aquests.

més proves amb HDR

2009-07-08T02:41:00.003+02:00

Més HDR...
Realment són impressionants els resultats, veient les fotografies des de les que es parteix sembla impossible arribar a aquestes imatges finals. Encara falta treballar-hi, però ha sigut un descobriment genial, i espero poder-ho exprémer al màxim! Però ara vaig a dormir....... fins aviat!!!

primers passos amb HDR

2009-07-07T23:44:00.005+02:00

HDR (High Dinamic Range) és un mètode per obtenir fotografies impressionants. És una tecnologia de renderitzat que imita l'ull humà. A partir de diferents exposicions d'una sola escena (-2, 0, 2) es treballa per aconseguir una sola imatge que fusiona les llums i ombres de les tres diferents exposicions.
Feia temps que anava buscant on poder posar a prova aquest sistema de treball, i qauesta tarda, després d'un assaig bandarra, amb els camps segats i uns núvols que amenaçaven tempesta, m'he aturat pel camí i he començat el que pot ser un gran vici. Realment els resultats són molt satisfactoris, almenys per mi!
Podeu trobar més informació sobre l'HDR:

http://www.dzoom.org.es/noticia-1445.html
http://es.wikipedia.org/wiki/High_dynamic_range

jo segueixo amb lo meu, que em sembla que avui aniré a dormir tard...

EL TRIPLET DEL BARÇA II

2009-05-31T19:11:00.005+02:00

Celebració al Nou Camp!!!

EL TRIPLET DEL BARÇA

2009-05-31T18:29:00.003+02:00

Celebració al metro, a Canaletes i pujant per Passeig de Gràcia.

SIMS ADDICTED

2009-05-22T20:28:00.004+02:00

Només queden 12 dies per l'estrena del joc The Sims3, última versió d'un joc de simulació de la vida, del qual estic enganxada des de fa anys. Pels que no el coneixeu, us diré que no té res d'especial, és un simple joc d'ordinador en el que pots fer tot el que fas a la vida real: menjar, dormir, interactuar amb d'altra gent, anar amb bicicleta, buscar un treball, plantar tomàquets, comprar-te un cotxe... però a mi el que més m'apassiona és construir cases i decorar-les, i ara amb una nova eina, serà molt més divertit i personalitzat. És un d'aquells jocs que et criden l'atenció des d'un estant d'una botiga, te'l compres i ja està, ja l'has cagat. M'he passat hores enganxada a l'ordinador, aguantant-me el pipí, fent-me qualsevol cosa ràpida per menjar, fins i tot dir que estava malalta (cosa certa pel meu alt grau de dependència en aquest joc) per no sortir de casa durant hores... i ara torno a estar malalta esperant que passin aquests 12 dies el més ràpid possible, però es fan eterns................
Sólo quedan 12 dísa para el estreno del juego The Sims 3, la última versión del juego de simulación de la vida, del cual estoy enganchada des de hace años. Para los que no lo conocéis, no tiene nada en especial, un simple juego de ordenador dónde puedes hacer lo mismo que en la vida real: plantar tomates, comer, dormir, ir con bici, comprarte un coche,... pero lo que más me llama la atención es construir casas y decorarlas. Éste es un juego de esos que te llaman la atención desde un estante en una tienda, lo compras y ya la has cagado. Me he pasado horas en el ordenador, aguantandome el pipi, comiendo qualquier cosa rápida, incluso diciendo que estaba enferma (cosa cierta debido a mi alto grado de dependencia) para poder jugar otras horas más. Y ahora vuelvo a estar enferma, esperando que pasen esos 12 días lo más rápido posible, pero se hacen eternos...............

CREPUSCLE

2009-05-19T23:24:00.004+02:00

Després d'haver-me cruspit l'últim llibre de la saga de Crepuscle, de l'Stephenie Meyer, les ganes de transformar-me en un vampir són moltes, tot i que tingui coses bones i dolentes. Però ja que no tinc a l'abast cap vampir que em pugui mossegar (que jo conegui), l'alternativa de crear-los a partir de les meves fotografies, encara m'apassiona més. Si més no, encara disposaré d'un cor que batega i podré menjar macarrons de les àvies.

ADAGIO, FORTE,... LENTO

2009-05-18T00:08:00.003+02:00

L'olor de roses i jessamí al despertar, el cant del xup i l'òliva avans d'adormir-se; poder anar descalços per casa, per damunt l'herba; acabar de presentar treballs i passar-se els diumenges descansant, sortint a capturar imatges, llegint...; dormir amb la finestra oberta i veure les estrelles, la lluna o els núvols; no haver-se de llevar aviat per exigència extrapersonal; anhelar els dies sencers de platja o piscina; poder desar a la part alta de l'armari la roba gruixuda de l'hivern, i treure'n la fresqueta, sense que hagi de ser fresca; donar un to més adient a la pell amb la zona on habitem; anar amb la lluna del cotxe a la meitat, sense que l'aire hagi de ser massa fred ni massa càlid (i si pot ser sense que entri cap vespa, de les que vólen);... tot això i més és el que em passa ara pel cap mirant aquesta foto. Continua el bon temps i ja es pot anar en màniga curta, fins i tot passant una mica de calor en alguns moments del dia quan el sol peta ben fort. Però arriba el final de curs, l'últim any si tot va bé, i és hora de posar-s'hi fort per després poder repetir l'instant d'aquesta foto, si més no mentalment, podent pensar: relaxxxxxxxxxxx.... take it easy!

sleeping with wolves...

2009-05-12T22:58:00.002+02:00

GOOOOOOOOL!!! I cap a Roma!!!

2009-05-07T18:36:00.006+02:00

Si hagués d'escollir algunes paraules per descriure la nit d'ahir, em sembla que durant 93 minuts, a part de tots els insults que li van caure a l'àrbitre i al davanter del Chelsea, la majoria éren de neguit, nerviosisme, llàstima,... però en el fons quedava aquella espurna d'esperança que es va refermar amb el gol d'Iniesta, que ens va deixar a tots sense poder reaccionar durant uns segons. Tot just després l'emoció, els insults, la desgràcia, es van transformar en alegria. El cor continuava a dos-cents per hora, però llavors, encara que m'hagués sortit pel mig del pit, no me n'hagués ni adonat.
Vaig començar a escoltar el partit per la ràdio, anant amb el Tram en direcció un bar de l'Avinguda del Brasil de Barcelona, on m'esperaven per veure el partit. En aquell lloc no hi cabia ni una agulla: gent dreta, nens sota la pantalla que segurament avui tenen torticulis, samarretes blau-grana, cerveses, fum i crits. I és que ja anaven 1 a 0. La tristesa ens envaïa. La resta del partit va transcórrer amb normalitat, amb nerviosisme, però amb aquella esperança de marcar un golet. I quin golet!!! Fins que no vaig estar segura de que sí que havia entrat la pilota dins els tres pals, no vaig treure la càmera, no volia enregistrar aquelles cares de decepció. Però després de cridar i saltar durant un minut, vaig ser capaç de disparar i capturar els culés més entregats.
Realment aquest Barça està fent història, realment aquest any, per al Barça és esplèndid!!! Tant de bo aconsegueixin el triplet!!!!
Visca el Barça! Visca Catalunya! i Visca la Vida!

ALBA

2009-05-06T12:22:00.003+02:00

QUI SÓC?

2009-05-05T18:29:00.004+02:00

Bandarra Street Orkestra a la Fira de Música al Carrer

2009-05-05T02:28:00.007+02:00

Aquest cap de setmana ha estat intens, primer amb el bany de gols del Barça al Real Madrit, i per acabar-lo d'arrodonir, la millor banda de carrer que existirà mai ens oferia una actuació espectacular a la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca.

MONTRAL

2009-05-05T01:53:00.006+02:00

kätze

2009-05-04T23:29:00.002+02:00

THE PARRANDA

2009-04-26T18:22:00.004+02:00

L'orquestra d'escenari de Bandarra Street Orkestra
www.bandarrastreetorkestra.com
www.myspace.com/bandarrastreetorkestra

EL GAT BOXEJADOR

2009-04-20T00:00:00.002+02:00

The boxing cat.

LA PRIMAVERA

2009-04-18T16:19:00.009+02:00

Al arribar la primavera, les ninfes i fullets es desperten i es deixen veure més habitualment. No totes es deixen fotografiar, fins i tot n'hi ha algunes que no apareixen a la foto, però aquí us deixo una fada que ens vam trobar passejant per les muntanyes de Montblanc. No tinc permès revelar el lloc exacte, per preservar la seva intimitat.

El seu to de pell és d'un verdós apagat ja que només s'alimenta del que li proporciona la naturalesa, però passat l'hivern, el sol de març fa que les galtes se li omplin de color. Els ulls semblaven molt més foscos al natural, però tenien una brillantor especial, i és que depèn de com li tocava el sol se li veien verds o blaus, fins i tot arribaven a ser d'un gris perla molt intens. Tenia unes pestanyes llarguíssimes, que semblaven papallonetes quan parpallejava.
El seu color de cabell ens va dir que era d'herència. La seva àvia provenia d'una part d'Itàlia. Durant la primavera i l'estiu habitaven en uns conreus de remolatxa, que eren molt extensos en aquella zona. Al néixer les noves ninfes, cap al novembre, que era quan es collia la remolatxa, les embolcallaven amb les fulles i les posaven en un jaç fet amb les tijes i arrels, perquè el mal temps durant la hivernació no les matés. Al passar l'hivern i desembolcallar els farsellets, les criatures ja tenien el pèl de color morat.
Ens va comentar que prop d'allí hi havia un fullet que tenia el pèl de color taronja ja que els seus avantpassats seguien el mateix procés però amb les pastanagues.
Encara li hauríem fet més fotos, però tot d'una es va sentir remor de gent, i al girar-nos per fer-li una altra foto ja havia desaparegut.

CYCLAMEN

2009-04-15T13:16:00.001+02:00

Primeres proves amb la D80. Vaig llegir en algun lloc, que fer fotografies a les flors no es pot considerar un treball fotogràfic, doncs personalment em sembla un treball d'enginy pel que fa a la composició sobretot, i el tractament del color a posteriori ja que sembla fàcil no? però el resultat de fer una fotografia a una flor pot ser, o bé mostrar-la com a tal, o fer-ne una abstracció per tal que no es reconegui ni quina espècie, ni què és.

NOU! NEW! NEUE!

2009-04-02T13:08:00.004+02:00

Nova càmera, nous megapíxels, nou tacte, nou pes,... i noves cares i nous espaisatges per fotogratafiar!
Ara només falta descobrir-la i gaudir dels resultats!

NATURA

2009-03-24T23:10:00.003+01:00

CRIS

2009-03-11T16:52:00.003+01:00

LLUMS

2009-03-11T16:28:00.002+01:00